Les etapes de la negociació:
Entre 1976, data de la creació de la Bressola, l'estat, com totes les altres institucions, ignora completament l'existència d'escoles catalanes. La nostra entitat ha de sobreviure gràcies a la solidaritat dels catalans i dels seus amics.
1982:
Joan Pere Le Bihan, parlant amb Jack LANG, aleshores Ministre de Cultura, prop de Montpeller, aconsegueix una entrevista amb responsables d'aquest ministeri. Aquesta trobada té lloc el 4 d'abril: Per primera vegada l'estat ajuda La Bressola amb una subvenció de 100.000 FF.
1983:
El 18 de maig la Bressola és rebuda al Ministeri d'Educació. Aquest és el resultat de llargues gestions dutes a terme conjuntament amb les altres escoles minoritàries de l'estat francès.
La proposta de 50% en francès i 50 % en llengua "regional" va ser rebutjada pel conjunt de les escoles. Finalment es va adoptar la idea d'un bilingüisme dels nins al final del cicle primari.
L'estat es compromet a pagar el 50% del salari dels mestres dels quals reconeix el títol.
1985:
El 6 de novembre el cap de gabinet del ministre fa una proposta d'integració al servei públic d'educació.
El 19 de novembre la Bressola es veu obligada a acceptar les condicions imposades pel ministeri.
L'apartat de la llei de finances que preveu el pagament dels mestres de la Bressola és anul·lat pel Consell Constitucional.
1986:
El 7 de gener, La Bressola escriu al President de la República perquè es proposi una solució legislativa d'urgència.
El 23 de gener el Ministeri proposa la integració dels mestres com a suplents de l'educació nacional i la integració de les escoles de la Bressola al servei públic francès d'educació.
La Bressola accepta la proposta.
Després de les eleccions, el nou govern amb el Jacques CHIRAC com a Primer Ministre no aplica els compromisos del govern anterior.
Proposa contractes d'associació amb la condició que la Bressola ensenyi com a mínim 50% en llengua francesa.
La Bressola, considerant que es tracta d'una pressió per fer desaparèixer les escoles catalanes, no accepta la proposta .
El Ministeri suprimeix totes les subvencions.
El 1er de febrer de 1987, Joan Pere LE BIHAN escriu al Ministre René MONORY, que la Bressola, havent perdut les subvencions, es veu obligada a acomiadar els seus mestres que li han indicat que, per respecte als alumnes i per consciència professional, continuaran ensenyant tot i cobrant de l'atur.
Malgrat la il·legalitat palesa continguda a la lletra del President de la Bressola, el Ministeri no gosa perseguir ni la Bressola ni els mestres.
Durant dos anys la Bressola s'haurà de mantenir amb mestres treballant tot i cobrant l'atur i gràcies a la solidaritat creixent dels "Amics de la Bressola".
1988:
El govern de Michel ROCARD torna a la Bressola les subvencions que el govern de Jacques CHIRAC havia suprimit.
1990:
Es signa amb Jack LANG, Ministre d'Educació, un conveni que preveu el pagament dels mestres com a suplents. El conveni preveu un bilingüisme dels alumnes al final del cicle primari.
1993: El conveni signat amb Jack LANG és renovat i ampliat.
1995:
Es signa amb François BAYROU, Ministre d'educació del nou govern, un protocol d'acord que integra les escoles de la Bressola en el marc de la llei de 1959.
Aquest acord accepta el català com a llengua vehicle de l'ensenyament.
Cada escola de més de 5 anys signa un contracte d'associació amb l'estat. Les escoles concernides són: Perpinyà, Nyils, Prada., El Soler i Sant Esteve del Monestir.
Aquest acords són els que estan en vigor actualment. Pel setembre de l'any 2002 el Ministeri afegeix dues places de mestre a les que ja hi ha, pel setembre 2003 n'hi afegeix tres:
21 mestres són assumits per l'estat.(setembre 2003)
Retorn al sumari:
